.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«estima els altres com a tu mateix»

  
  

 
 
 
 
 
Lectura del llibre de l’Èxode

El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills.
»Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

Ex 22,20-26

Salm Responsorial

R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.

Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu,
roca i muralla que em deslliura. R

Déu meu, penyal on m’emparo,
escut i força que em salva.
Rodejat d’adversaris delirants, clamo al Senyor,

crido auxili d’entre els enemics. R

Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva.
«Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l’amor que té al seu Ungit.» R

Sl 17,2-3a.3bc-4.47.51ab (R.:2)

Lectura primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

1Te 1,5c-10

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»

Mt 22,34-40

"El manament més important de la Llei"

La pregunta sobre el manament més gran té, en Mateu, un aire de pregunta capciosa que no té en Marc (ni tampoc en Lluc). En Mateu la pregunta ve un cop més dels fariseus («es tornaren a reunir») que constaten que Jesús ha fet callar els saduceus. Estem en una competició a veure qui va més lluny a ensarronar Jesús. Potser per això, la pregunta no és pel «manament més important de tots» (Marc) sinó «pel manament més important de la Llei» (Mateu). La resposta de Jesús és clara encara que no tan solemne com en Marc, que addueix fins a dues vegades el text de Dt 6, 4-5 —«Xemà Ishrael»—, amb el manament (primer en boca de Jesús i després en boca del mestre de la Llei que li ha fet la pregunta, Mc 12, 29-33).
També Mateu allarga el sentit del manament més gran de la Llei a un segon manament semblant a aquell: «Estimar els altres com a un mateix.»
El final de la resposta de Jesús segons Mateu és el més sorprenent i nou: «Tota la Llei i els profetes depenen (vénen) d’aquests dos». La Llei i els profetes significa aquí que la voluntat de Déu (manaments) està consignada en l’Escriptura. En el fons vol dir el que Mateu ha qualificat com «la justícia del regne» (Mt 6,33; cf. 1,15). Ara bé, què vol dir que tota la Llei i els profetes vénen o depenen d’aquests dos? Pot voler dir que tots els manaments de la Llei estan inclosos en aquests dos. O també, que tots els manaments de la Llei es poden resumir en aquests dos. Això és nou. Però ho és de dues maneres: primer perquè al costat i en el mateix nivell del manament d’estimar Déu per damunt de tot hi ha el manament d’estimar els altres. En segon lloc, però, estimar Déu i estimar els altres és complir tota la Llei. Mateu ja ho deixa entreveure en el sermó de la muntanya quan diu: «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; això és la Llei i els profetes» (Mt 7,12). És el mateix que diu Pau: «El qui estima el seu proïsme ha complert plenament la Llei» (Rm 13,8). I en un altre lloc: «Tota la Llei troba la seva plena realització en aquest únic precepte: estimaràs el proïsme com a tu mateix» (Ga 5,14).
El Nou Testament aprofundeix i enllaça més íntimament la resposta de Jesús quan diu: «El qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu que no veu» (1Jn 4,20).

Oriol Tuñí, SJ

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
 
IMATGES